A UNA DAMA QUE ES PENTINAVA DARRERA UNA REIXA
EN TEMPS DE VICENÇ GARCIAAmor, senyor de l’àmplia monarquiaque publica el clavell i el foc proclamaen l’ardor de la galta i en la flamade l’exaltació que l’aire criaels cabells de finíssima atzabejaen el combat de vori que pentinaperú de lliris i de llunes mina,ornament de les neus, dels ors enveja,treu de la reixa, i que la saborosafeina del bes, batalla graciosadel córrer d’unes cames despullades,deixi les verdes herbes alterades.Oh desmai en les tiges onejantsde marbres, ceres, roses bategants!
Barcelona, 1935.