Em tornava la veu de la consciència,

una senyal rere altra,

una consecució d'alertes imprevistes que adelantaven.

Era la vida que em cridava en petites proporcions 

per advertir-me davant la obvietat.

Però jo tancava els ulls

i sentia el cor,

i aquell batec

insaciable

inaturable

inevitable

em sacsejava per dedins.

Delicte

d'aquell que sent a les entranyes

i jutja la incerteza de l'acte

sota la imposició de la raó

amagant 

dins les ferides 

la por a la dol(ç)or

Ingenu

aquell que es veu per damunt de l'ànima

i juga amb les xacres

dilatant-les amb precisió.

Un surt malferit després del doblegament del jo.