Enyor l'assegurança d'una pell incerta,
el despertar dels instints.
Un glop de la sang que batega
i el nucli de l'enigma esclatant a les mans tremoloses de desig.
Enyor l'aigua de la seva mar
enfonsant els peus a terra,
fent contacte,
implacable en la conquesta,
i la seva sang bategant a les meves artèries.
Enyor el temps fugit
per la ignorància
per la importància de l'oblit de la reraguardia
I la llum arribant fins al fons de les ombres,
al racó amagat a la obliqüitat,
a la indiferència de la gravetat de l'acte.
Un glop de la sang que batega,
i el vent desfent els murs de l'ànima
la imatge dels seus ulls trencant el rerafons de les paraules
una musa que mossega els llavis,
que desperta la pell
i un parell de kilòmetres distanciant l'ànsia,
un parell d'instants aturats al temps.