"Estimada Marta", Miquel Martí i Pol

Mira'm els ulls que cap fosca no venç.

Vinc d'un estiu amb massa pluges,

però duc foc a l'arrel de les ungles

i no tinc cap sangtraït pels racons

de la pell del record.

Per l'abril farà anys del desgavell:

set anys, cosits amb una agulla d'or

a la sorra del temps,

platges enllà perquè la mar els renti

i el sol i el vent en facin diademes.

Mira'm els ulls i oblida el cos feixuc,

la cambra closa, els grans silencis;

de tot això só ric, i de més coses,

però no em tempta la fredor del vidre

i sobrevisc, aigües damunt del somni,

tenaç com sempre.

Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn.