Porta'm al rerefons dels límits,
al ressò de la teva veu
Despulla'm l'ànima
amb el teu crid ferotge a la natura
Desfes-me entre ombres nues
i el teu tacte empressonat a la foscor
Crida'm!
Mossega'm el cor
Esfreixura'm fins llevar-me tot l'aire existent al meu endins
Desgasta'm el cos
amb els teus llavis
plens d'històries que encara t'estrenyen la gargamella,
i no et deixen respirar(-me)
ni estimar(-me)
ni sentir(-me)