La mar als teus ulls,
traspassant les fronteres d'aquest deliri constant
que em posa la teva mel als llavis
i intensifica l'onada del meu batec transversal.
L'èxtasi expandint-se per les meves artèries
-carretera aural dels sense sentits-,
i el ritme de ton cor galopant a la meva pell,
grimpant per les extremitats del meu cos.
És la fesomía d'aquesta irrealitat,
condemna carnal que ens ofereix de sacrifici als déus més rabiosos
pel nostre pecat infernal,
foc terrenal deïficat pel vent,
i ens transforma en animals ferotges guiats per un únic impuls:
l'ànsia,
que ens devora el temps
i l'empresona entre els teus pits,
vall deurada on roman, inalterable,
el desig que s'alimenta de la nostra voraç intensitat.