Amb els peus al terra,
però amb la mirada al cel,
cap adalt, delirant,
sentint el cor,
"va bategant,
cal seguir caminant,
viatger de l'esperança,
no deixis de caminar".
I ara es ficaran al cap mil històries que no venen al cas,
però el seu ritme colpejarà amb força des de dins,
sense pors,
sense control,
descol·locant els mobles del dormitori mentalment des del llit,
i somriu,
i ho envolta tot la seva llum,
ara
foscor
sense el seu cos al meu pit,
tan sols el record de la seva pell
i un rellotge embadalit
que fa córrer els segons al carrer de l'ànsia per a veurer-la mirar-me des de lluny quan ve,
despentinada i rebel,
a descol·locar-me,
ara,
els apunts que em parlen de la vida.
Només ens queda desfer les ferides i deixar-nos caure,
lentament,
per aquest precipici de bogeria que ens atordeix la raó.
però amb la mirada al cel,
cap adalt, delirant,
sentint el cor,
"va bategant,
cal seguir caminant,
viatger de l'esperança,
no deixis de caminar".
I ara es ficaran al cap mil històries que no venen al cas,
però el seu ritme colpejarà amb força des de dins,
sense pors,
sense control,
descol·locant els mobles del dormitori mentalment des del llit,
i somriu,
i ho envolta tot la seva llum,
ara
foscor
sense el seu cos al meu pit,
tan sols el record de la seva pell
i un rellotge embadalit
que fa córrer els segons al carrer de l'ànsia per a veurer-la mirar-me des de lluny quan ve,
despentinada i rebel,
a descol·locar-me,
ara,
els apunts que em parlen de la vida.
Només ens queda desfer les ferides i deixar-nos caure,
lentament,
per aquest precipici de bogeria que ens atordeix la raó.