Carta a mi sombra.

Hoy... 
Hoy dejo marchar a mi sombra, la copia inexacta de mis defectos. 
Hoy le doy permiso para que huya, se desligue de mi cuerpo, baje de este escenario y olvide su papel. 
Hoy quiero que empiece a caminar por delante de mis pasos y aprenda a esquivar la luz que le obliga a colocarse detrás de mí.
Quiero que grite y reclame todo aquello que los de arriba nos han  arrebatado a los de abajo, que critique las injusticias impuestas que maquillan y tachan de democráticas,
vull que lluiti per la nostra terra, 
per la nostra mar...
Que haga suya a la noche, que la use, la deshaga y malgaste el tiempo recorriendo las calles de la ciudad en invierno.
Quiero que escuche los susurros del viento, que hable con las malas lenguas y se emborrache con tequila hasta vomitar verdades.
Quiero que una tarde cualquiera, sin avisar, sin cita previa, decida volver con el último suspiroy traiga en sus labios los versos perdidos cautivos de miradas, de cuerpos desnudos.
Pero no escucha, no entiende el eco vacío de mi voz, no llegan a ella los silencios que esconden mis miedos, que ocultan la inevitable necesidad de encontrar el reflejo de la imagen incandescente de la luna en la ventana del alma. Permanece paciente detrás de mis talones esperando el momento exacto en el que poder empujarme al vacío, 
cuando mi ego se reduzca a silencio, y el silencio, al aroma embriagador de su recuerdo.

Petita intervenció.




De sobte m'aturo a l'enrenou del silenci, 
entre el ressò d'uns passos inexistents i el gairebé imperceptible 
so del pinzell lliscant sobre un llenç en blanc. 
I aquí me deix endur,
ja no soc, ara sento...
Sento les vibracions del vent que porta records d'altres vides,
a altres instants,
recorrent la meva pell i grimpant pels forats buits del meu cos.

Petita intervenvió.


I què si m'agrada perdrer-me per carrers que ja conec? 


I què si crec que hi haurà una ditada de seny entre finestres tancades i reflexes de llum?


I què si a dalt dels terrats d'aquestes cases envoltades d'ombres i esperits hi trobo el rumb a què dirigir el meus ulls?


 I què si en lloc de mirar cap endavant m'aturo a contemplar el cel?



Petita declaració d'amor.


Mallorca, estimada, 
teu és el meu cor, 
però guarda'm el secret,
guarda'l al fons de la teva mar, 
amb la imatge de la teva alçada, Tramuntana, 
per quan torni a néixer, 
per enrecordar-me'n del amor tan gran que sent per tu.


Mallorca, amant, 
teva és la meva ànima, 
però guarda'm el secret, 
guarda'l a les teves nits d'hivern, 
amb la imatge de la lluna al teu cel, 
per quan tornin els deliris nocturns de l'estiu, 
desig carnal del teu infern, 
per enrecordar-me'n de l'ànsia tan gran que sent per tu.